Patz e bonur aths pastorets !
Vosautis tots d’estes endrets
De qui vivetz tota era annada
Era doça vita deths pastors,
B’ei vertat digatz-me, ò vos tots,
Que d’autan bèra non n’i a nada ?

Ò ! Eth saqueth plen, dab eth capèth,
Anà’n ath davant deth tropèth
Peths senderets dera montanha,
Puish, un còp arribats la-haut,
Sède’s ath pè de quauque hau,
E véger eth desvelh dera plana…

Ò ! Eth vent caut devath eths sapins…
Quines delicis d’assupí’s
Mentre que honeja eras brancas,
Eth cap ath arcòst de bèth boish
De cargat qu’ei d’esloras blancas !

E Diu sap quant d’autas gaujors…
Ò ! Eth beròi temps deths avajons !
Ò ! Era sason deras amoras,
Maitins hereds e vrèspes doç !
E eras ahragas deth mes d’aost
Qui senten autan bon qu’esloras !

Ò ! Eths arrespons qu’òm hè parlar
E qui rehèn de ci de là,
Eth crit deths gardadors de gègas
E eth eishiulami deths crabèrs
De qui se’n van a tot travèrs
Per la lana enlà, long deras sègas !

Patz e bonur aths pastorets !
Ò ! Mes tanben eths ivèrns hereds,
Eths longs ivèrns s’acabant james,
Eth glaç deths pès e deras mans,
Eths eishagats deths temps caumàs,
E tant de sets e tant de hames !

Eth arrós qui entra dentiò eths òs,
E eras arromegas deth bòsc,
Ai ! Qui esgarraishan eras camas…
E quan eth tropèth hè desgasts
E qu’eth mèste e’s cred de pagà’s
En tot hèr dançar eras arramas !