DEVER DE FIDELITAT


La lenga qu’ei ua fòrma unica tà simbolizar lo monde, percéber e descríver la realitat, exprimir las emocions umanas e las relacions sociaus. Qu’estructura la percepcion deu passat d’un pòble e tanben l’interpretacion deu son aviéner. La lenga qu’ei donc la prumèra de las creacions culturaus d’ua collectivitat e la qui condiciona totas las autas. Qu’ei pr’amor d’aquò que lo Conselh de l’Euròpa, per la Carta europèa de las lengas regionaus o minoritàrias, empara lo plurilingu¨isme e
reconeish los drets lingu¨istics mei elementaris deus locutors de las lengas mensh espandidas en tots los domenis de la vita publica e privada. Mes ua lenga qu’ei tanben l’expression de fidelitat d’ua collectivitat sancèra a la soa cultura pròpia, l’afirmacion de la fiertat d’un pòble entà las arradics qui an hèit la soa istòria e la manifestacion de la volontat d’ua comunitat de préner en man la construccion deu son aviéner. Per tot aquò, la destinada d’ua lenga qu’ei subertot l’ahar deus òmis e de las hemnas qui la parlan. Qu’ei lo lor dever d’estar fièrs de la lor identitat e de poder partatjar aquera riquessa dab los autes, de transméter la lenga a las generacions navèras, de l’avitar cada dia en l’utilizar tà l’anar de tot dia. Que devem aver en cap clarament que ni la ratificacion pas mei que l’aplicacion eventuau de la Carta de las lengas per la França, ni tanpauc la modificacion de l’article 2 de la Constitucion, non seràn pro entà sauvar l’occitan, se los occitanistas, e nosautes prumèrs, n’èm pas capables de comunicar la lenga aus mainatges nostes, de sostiéner shens reticéncias l’ensenhament e los médias qui son nostes e de nos exprimir cada dia en occitan. Tà nos i escàder a convéncer los nostes conciutadans qu’ei important de mantiéner la nosta identitat, tà exigir un cambiament d’actitud de las parts de las institucions publicas, qu’avem la responsabilitat, de còps pesuga, d’estar coherents dinc au cap dab las nostas conviccions.
Qu’ei sonque en har los nostes devers cap a la lenga nosta e a la cultura nosta que poderam har vàler los nostes drets e, un dia, deisharam d’estar occitanistas tà deviéner simplament occitans.
Jòrdi Fernàndez Cuadrench, director de l’Institut Occitan
Bulletin mesader d’informacion de l’lnstitut occitan, n°25-26
 

VOCABULARI
las lengas mensh espandidas : qui's parlan sus un territòri petit com lo basc, lo breton, lo berbèr…
sancèra : completa,
arradics : au sens pròpi, partida de la planta plantada dens la tèrra.
l'ahar : çò qui concerneish, pertòca tot lo monde.
avitar : balhar la vita, alucar.
l'anar de tot dia : la vita vitanta.
escàder-s'i : arribar a un resultat
pesuga : qui pesa au sens figurat. Se parlam d'un objècte, que diseram meilèu : que pesa, qu'ei pesant.


COMPRENENÇA — REFORMULACION
1. A quins tèxtes oficiaus e hè referéncia l'autor ?
2. Quau ei lo ròtle d'ua lenga ?
3. Qu'estructura ua lenga ?
4. Tà l'autor, quin se deu deféner ua lenga en prioritat ?
5. E seré pro que las institucions hasossin çò que demandan los occitanistas ?


COMPRENENÇAAPREGONDIDA
1. Segon l'autor, que devem har entà sauvar l'occitan ?
2. Quan poderam díser que la lenga nosta es sauvada ?


PRACTICA DE LA LENGA
1. Virar au francés lo dusau paragrafe.
2. « clarament (l.16), simplament (l.27) » que son advèrbis formats en partir d'adjectius. Quaus ? Bastitz advèrbis dab los adjectius qui segueishen : brave, public, petit.
3 . « lo lor dever, la lor identitat, los nostes devers… » ací quauques adjectius possessius. Que trobam tanben « la lenga nosta (l.25), la cultura nosta (l.25)… » Ací dus biais de formar adjectius possessius. Balhatz la lista completa deus autes adjectius e emplegatz-los en har ua frasòta.
4. « tà deviéner » (l.26) Trobatz un sinonime.
5. Aqueth tèxte qu'ei au present. Que trobam tanben vèrbes conjugats au futur. Quaus ? A quinas personas e son conjugats ? Conjugatz-los a las autas personas. Quin se basteish lo futur en occitan ? Conjugatz los vèrbes anar, e créder.


EXPRESSION PERSONAU
1. Que pensatz de l’usatge sociau de l’occitan dens la vita vitanta ? E’vs sembla de desirar ? E’vs sembla haseder d’utilizar mes anar mes aquera lenga en tota situacion ?
2. França qu’es ua excepcion europèa dab sonque ua lenga oficiau sus tot lo territòri. E’vs sembla aquò normau ? san ? de mantiéner a tot hòrt ?