QUE SOI MADUR


Qu’èra, un còp en Shalòssa, au país de Mugron…
Un vielhòt arrenvèrs, ariçat com un bronc,
Blanc, roi o pigalhat, gorrupant la botelha
Mantun banh qu’avè pres, mes tostemps dab lo mélher.
De partir tà l’aut monde eth que n’èra anujat,
E, pr’un vèspe d’estiu que ditz au son gojat :
– Que soi madur, garçon ; adaise que’m pòts créder !
– Vos ? Tenhèr com l’arrós ! Lo papet de Laureda !… –
Garçon, que soi madur ! Ne soi pas mei vitau
E la mort, – òc, la mort, – que’m tusteja au portau.
– Anem, pair, caratz-ve ! Qu’ètz tilhut com un casse,
Qu’avetz l’erbèr solide e, shens plec, la carcassa…
– Dèisha’m estar ! Madur que soi ;
Se n’es vertat, morir que voi !
Atau lo Capderon tot jorn que chapitrava,
E, per dehens, au hilh que balhava la frèbe.
– Pim, pam, qu’ac saberam, s’es madur com ac ditz !
Un matin, que se’u tròba arrident, tot hardit :
– E donc, pair, vam anar cuélher, au casau, duas peras,
Bròjas que son, e jumpaderas.
Mes, lo pair que vadó com lo temps empriglat,
E que’u respon, hastiau com jamei, dab esclat :
– Tè, hòu, que soi madur ! Qu’èi la mosca canhèra !
– Mes non, paiòt, mes non ! Deishatz vòsta planhèra…
E, preu braç que se’u menha… Qu’avisa un vielh perèr,
Haut shens n’estar, broncut, a l’envèrs d’un tarrèr.
– Que vatz montar, ce’u ditz, e segotir dab fòrça,
N’àgitz pas paur ! N’atz pas a crànher de’vs còthtòrcer.
Jo que serèi devath entà’c tot arparar.
E lo vielh que feneish, com pòt, de s’aporar.
– Aquò qu’es plan, paiòt ; amassatz las mei hautas,
E puish, arrapiatz-ve ; vau har càder las autas.
– Dèisha aquò, gran pendart ! Que’m vas esclapotir !
– Ajuda, senta Verge ! Ajuda ! o que destorni !
E l’aut, a segotir de s’i gahar mei hòrt…
Tot que cadó… Lo frut, que’u portàn a Monthòrt ;
Tot, sonque Capderon agripat com l’agèra,
Mes, blanc com un plat d’aiga e pres de la varièra.
– Anem ! pair, que sufeish. Decendetz-me deu nid !
Que vei n’ètz pas madur, com jo v’ac aví dit.
Atendetz de n’estar shens har tant de piulèra,
E deishatz lo bon Diu sonar l’esquirolèra.
 

Rafèl Lamanhèra (inedit ~ 1945)
(Doasit 1887 –Èrm 1951)

VOCABULARI
Arrenvèrs : tostemps maucontent, tot que’u va de travèrs.
Ariçat : de maishanta umor ; com lo peu pientat a l’arrenvèrs.
Bronc : nod dens la husta.
Gorrupant : horrupant.
Vèspe : vrèspe, arron mijorn.
Tenhèr : tendre. Qu’es sovent emplegat per l’autor dab lo sens de vitèc, vigorós, per estar emplegat ací
dens l’expression tota hèita « tenhèr com l’arrós ».
Papet : Que cau compréner acíu lo decan, lo mei vielh, donc lo mei tilhut.
Erbèr : guiba, guibèr, gabèr, guisèr, estomac.
Chapitrar : sarmonar, pleitejar.
Pim, pam ! : Vam ! qu’es decidit !
Jumpaderas : maduras, bonas tà estar jumpadas tà las har càder.
Hastiau : desagradiu.
Mosca canhèra : mosca qui se’n va suu bestiar malaut, just mort.
Menhar : miar ; menar.
Broncut : qui a broncs, on s’i pòt pojar aisidament.
Envèrs : lo penent. L’auta part d’un tarrèr.
Se còthtòrcer : se tòrcer lo còth.
Arparar : gahar a la volada.
S’aporar : s’aporicar, hicà’s sus ua hautor com hèn las poras, las garias.
Agèra : gèira, irilha.
Varièra : verdigòu.
Piulèra : gemicada, crit o brut planhiu.


COMPRENENÇA – REFORMULACION
1. Perqué es anujat de partir tà l’aut monde lo vielh? (vèrs 5).
2. On prenè lo son plaser ? Quina importància e i a d’aver tostemps pres « mantun banh » « dab lo mélher » ?
3. Perqué s’esmaleish lo pair ? (v. 21)
4. Perqué vòu dar ua leçon au pair lo hilh ?
5. E pensatz que lo hilh e vòu vertadèrament har càder lo pair ? (v. 35)
6. Com a hèit lo hilh entà har véder que lo pair n’èra pas « madur » ?
COMPRENENÇAAPREGONDIDA
1. Explicatz l’expression « ariçat com un bronc » (vèrs 2).
2. Cercatz dens lo tèxte, tà’us comentar, d’autes comparèrs.
3. Com comprenetz lo vèrs 14 : « se n’es vertat, morir que voi » ?
4. Lo pair, dens las soas gemicadas, qu’emplega 4 expressions imatjadas tà díser que’s va lèu morir.
Trobatz-las.
5. Muishatz qu’a maugrat de çò que ditz au son pair, lo hilh ne se’u tròba pas gualhard au delà.
6. Aquera istòria hicada en vèrs per lo Rafèl Lamanhèra, qu’es tirada d’un tèxte escriut preu Cesari
Dauger. Que poiratz har ua comparason deus dus tèxtes.
 

 


QUE SOI MADUR


Un còp, en Shalòssa, – que’m soi deishat díser qu’èra a Castanhòs – un vielhon qu’avè paur de
morir.
Qu’avè passat de setze ans los tres-vints ; mes qu’èra dret com ua hica de palhèr, fresc com un
bigarrèu, e qu’avè tot çò que cau entà s’ac virar dab la paur.
– Tè, gojat, que soi madur, ce ditz au hilh, un vèspe d’estiu.
– Que non, pair, que non !
– Si, gojat, si ; que soi madur !
Qu’ac deishèn atau.
Banlèu : « Que soi madur » qu’estó la canta deu vielhon.
Èra sedut ? Èra lhevat ? E’s passejava ? Que soi madur, gojat !
– Que non pair ! qu’ètz lo mei bròi vielh de Castanhòs.
– Gojat, jo que m’ac sèi, que soi madur !
Qu’i a vielhs, e sustot vielhas qui viven de plànher ; lo de Castanhòs èra d’aqueths. Qu’arriban
a la sason de las peras, e qu’i avè de bèths perèrs au casau.
Èra empriclat lo temps, aqueth vèspe ? N’ac sèi pas.
Lo vielhon torna, mei que jamei, díser au hilh :
– Que soi madur, gojat ! Jo que m’ac tròbi, que soi madur !
– Pr’aquò, ce’s disó lo hilh, b’ac saurèi s’es madur, l’òmi.
Que ditz au pair :
– Pair, s’anàvam au casau, ramassar duas peras ?
– Com volhis, gojat !
Que se n’i van. Qu’avisa un perèr, haut shens n’estar, e de bona segotida.
– Pair, ce ditz, pojatz au perèr, e segotitz-lo entà har destacar las peras. De baish avant, que las apararèi.
Lo pair que poja, leugèr com nat gat esquiròu, e que segoteish lo perèr. Las peras que caden au permèr còp ; qui n’i avè un palhat.
– Adara, sarratz hòrt, ce hè lo gojat !
E que’s hica a segotir lo perèr. Lo pair hè un crit :
– E que hès ? Non, dèisha ! Que’m vas har càder !
– Sarratz hòrt !
– Que’m vòs har perir ?
– Deishatz-me har !
E lo hilh torna segotir mei hòrt qu’au permèr còp. Que segotí bèras pausas.
– Coquiat, ce hasè lo pair, ac vòs deishar ? Se vau a tèrra que’m copi l’esquia.
Las peras que cadón totas ; lo pair ne cadó pas ; nada agèra n’èra gahada au mur com eth au perèr.
– E donc, pair, ce’u disó lo hilh quan avó pro segotit, be v’ac disèvi, jo, que n’èratz pas madur.
Las peras qu’an totas devarat ; vos qu’èratz bròi estacat au perèr. Lo vielhon que borniva. Mes la segotida qu’estó de las bonas. Que deishà de díser qu’èra madur, e qu’atendó lo temps de n’estar.
C. Dauger

PRACTICA DE LA LENGA
1. « Dèisha’m estar ! » ce respon lo pair au hilh au vèrs 13. Aquò que pòt estar substantivat : un dèisha’m-estar. Que’n pòt estar lo sens ?
2. Que i a dus francismes en aqueth tèxte : « carcassa » au vèrs 12 e « chapitrava » au vèrs 15. E podetz trobar dus mots de gascon natre entaus remplaçar, diferents de’us qui son dats dens lo vocabulari ?
3. « Atendetz de n’estar » vèrs 41. Explicatz e justificatz l’emplec de « n’ ». Trobatz un aut cas deu medish emplec dens lo tèxte de C. Dauger.
4. « Com ac ditz », vèrs 17, « com v’ac aví dit » vèrs 40. Explicatz e justificatz l’emplec de « ac » dens los dus cas. Trobatz un aut cas deu medish emplec dens lo tèxte de C. Dauger.
5. « Voi » vèrs 14, « vei » vèrs 40. Que son las fòrmas non contractadas d’aqueths dus vèrbes ?
6. « Avè » vèrs 4, « aví » vèrs 40. Quin es aqueth vèrbe ? A quin temps ? E coneishetz ua auta fòrma deu medish vèrbe au medish temps ?
7. « Saberam » vèrs 17. Quin es aqueth vèrbe ? A quin temps ? E coneishetz ua auta fòrma deu medish vèrbe au medish temps ?
8. Lo pair que’s hè « Capderon ». E podetz explicar lo sens d’aqueth nom ? Com es construsit aqueth
mot ?


EXPRESSION PERSONAU
1. Atz paur a la mort ? Pensatz qu’es normau de l’aver paur ? Que hèn lo monde qui l’an paur ?
2. Aquera istòria qu’es originau pr’amor qu’es lo hilh qui da ua leçon au pair. Que'n pensatz ?